CRÒNIQUES DE L’ESO

1 de l’ESO

5.05.2005

Va ser el millor dia de la meua vida, quan arribe a Espanya, un nou país, nou idioma, nous ambients.

Els primers dies van ser visitar llocs i conéixer millor Castelló, eixir amb les meues cosines a la platja, va ser l'estiu més bonic de la meua vida.

Quan ja faltava un mes per a l'institut ja van començar a sorgir les preguntes, com per exemple com sàrria el meu primer dia de clase? Com seran els meus nous companys? Com seran les assignatures? Etc.

El mes va passar tan ràpid i per fi arribe 15.09.2005.

En el camí cap a l'institut ja van començar els temors, les cames em tremolaven, i tenia temor per a vindre a l'institut. Quan arribe davant de l'institut sola, sense conéixer a ningú i l'idioma, em sentia molt malament.

Una vegada dins de l'institut mirava al meu voltant i tot estava confús. No sàvia per on anar. Al final em vaig trobar amb Vegonya i m'ensenye on tènia que anar.

Una vegada dins de la clase dels usos múltiples ens van distribuir amb el tutor i ens vam anar en la classe que ens tocava. En la classe érem uns trenta alumnes, i jo em sentia com una estranya, tots es fixaven en mi i m'analitzaven.

La meua primera setmana de classe em va paréixer hororrosa. En el pati estava molt sola i no tènia amics, i va ser un any molt dur per a mi.

Amb el pas del temps comenzé a tindre amics i aprendre parlar millor l'idioma.

Un dia estava mirant la tele, i en les notícies vaig veure que va haver-hi un devastador terratrémol de 7.6 graus en l'escala de Richter va causar mort i destrucció al Pakistan, Índia i Afganistan.
La pitjor part d'este moviment tel·lúric se la va portar Pakistan, país que va patir la major part dels més de 70 mil morts que els va deixar la fúria de la naturalesa.

El seguent dia en l'institut vam estar tots comentant sobre aquest tema.

Els trimestres anaven passant i els meus estudis començaven a anar millor. Vaig pensar que mai arribara a dominar l'idioma bé.

Van arribar les vacançes d'estiu i vaig estar molt contenta i orgullosa d'haver passat de curs, i vaig poder pasaro per totes les dificultats que tènia.

2 de l’ESO

Despres d'haver passat un estiu caloros i en la platja ja era hora de tornar a l'institut. Començava un nou any, segon de l'eso.

Estava un poc emocionada per conéixer els meus nous companys. Enguany m'agrada mes perquè només érem 15 alumnes en classe però es notava com si foren 30.

Quan era l'hora de conéixer els professors va haver-hi un moment en què tot el món es quede parat. Tocava valencià i quan el professor entre en classe ens quedem espantats, perquè el nostre professor era Cristóbal. En la primera classe es va posar molt seriosos i ens va contar molt bé com a estaven les coses. Tots eram molt intranquils perquè ens donàvem suspesos per vida valencià.

Amb el pas del temps començàvem a conéixer millor Cristóbal, en veritat és una bona persona i molt bonica, però no cal passar-se amb les bromes.

El que mes em feïa gràcia en eixa classe era que les xiques quan es posaven camisetes amb escot teníem en la motxilla una inclina de reserva per a tapar-nos abans de l'hora de valencià perquè Cristóbal sempre ens advertia que ens vestia amb un sac de fem.

Eixe any m'ho passat molt bé de festes solia eixir amb els companys i pasar-ho bé.

Un dia que estàvem en un parc amb els companys un amic ens coment que després de 17 anys de "governar des de baix", des que va entregar el govern a Violeta Barris de Chamorro, el líder sandinista Daniel Ortega, va tornar a assumir l'Executiu el 10 de gener del 2007, després d'aconseguir una victòria electoral, amb un ajustat 38 per cent del total dels vots.

Durant eixe període, Ortega va viure la fissura del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), a l'abandonar les seues files un fortes sector dels seus militants en 1994, la majoria d'ells intel·lectuals, que demandaven una suposada "obertura democràtica" a la cúpula d'eixa agrupació política.

En l'institut vam estar comentant amb alguns professors sobre este tema i ens va paréixer molt important.

Estàvem a finals del curs i sempre hi ha eixe temor per les notes. Tot sali bé i ens despedim un dels altres amb abraços.

En eixe estiu per fi me'n vaig anar de vacacions dos setmanes a Romania, vaig estar tan contenta d'aber vist als meus excompanys i familiars. M'ho passat molt bé eixe estiu.

3 de l’ESO

Este curs va ser per a mi una gran experiència. Vaig començar a madurar un poc i conèixe un poc la vida. Va ser el millor de tots els cursos. En classe eram quasi els mateix alumnes que l'any passat. M'emportava súper bé amb els companys i els professors eren molt bonics.

En àngles vam estar fent un projecte junt amb Carmen, la professora d'àngles, i Nely, la professora de plàstica, i ens va ajudar molt a conéixer-nos millor entre nosaltres i estar mes units.

Un dia estava a casa d'un amic i estàvem veient les notícies en internet i vam veure que el govern havia elaborat un frase molt curiosa “ El món cau en una crisi financera.”

Jo i el meu amic vam estar comentant-ho en les nostres cases i ens va paréixer molt curiós el que deia.

El que mes m'agradava de les assignatures era biologia. M'ho passava molt bé amb Manolo, el profesor. Sempre la seua classe era molt divertida.

Aquest any m'ho vaigpassar molt bé i va ser el millor.

De vacacions d'estiu me'n vaig anar de nou a Romania per a passar-m'ho bé.

4 de l’ESO

Aquest trimestre em va paréixer el mes difícil. El tire de triar les assignatures que no em van agradar se'm va fer un any prou dur.

En classe érem uns 24 alumnes i érem la calse que mes escandisca-ho armava. Amb els professors ens el passàvem genial i tots els companyeros eren bona gent.

Enguany passe per una experiència molt dura, k em marc fins al dia de hui, la perduda d'un amic em va fer ser mes tancada amb la gent i menys extrovertida.

Els estudis m'anaven molt malament i pensava que repetiria, però em vaig esforzar molt i vaig poder passar de tot.

En enguany pas un succés molt important on va haver-hi una moguda del món de la musica pop. El rei del pop Michale Jackson es va morir a causa d'un infart cardíac.

El curs no ev va agradar res i va ser el pitjor de tots i espere que l'any que ve veu vaja millor.

Tirant lo Blanc

Capítols I-II

En aquest dos capítols en parla de l’enamorament de Tirant y Carmesina.L’Emperador de Costantinoble li envia una carta a Tirant lo Blanc, un coratjós cavaller de l’ordre de Sant Jordi, on li fa la proposta de venir a Sicília per a ajudar a l’Emperador en les batalles y recuperar el seu honor, i a més per substituïr al seu fill major que s’havia mort.A l’arribada de Tirant a Sicília, va ser recibit molt be de parte del rei. Van fer una festa on Tirant va veure a la princesa Carmensina estirada al llit mig descordada i mostrava els seus pits.Tirant es va enamorar d’ella y sempre estava pensant en el seus pits que eren com dos cristal·lines pomes del paradís. A vegades pensava que estava malalt però el amor era el q el feia sentir-se així. Amb el temps els dos s’enamoren i ja era ora de que Tirant es fora a la guerra i li dóna a la seua amanda un espill o li diu que la imatge que veurà es la dona que ell ama.

Capítols III-IV-V-VI

Aquests capítols tracten de la guerra.Tirant i els seus soldats es van a la guerra per a lluitar contra ells morros que en poc de temps guanyara la batalla per la seua intel·ligencia i sus estratègies. També ens mostra que es un cavaller molt bondadós perquè ajuda a tots els seus companys quan tenen problemes.

Capítols VII-VIII

Ací també ens parla d’una guerra molt important, on Tirant volia matar Soldà, al Gran Turc i al rei d'Egipte pero no ho va aconseguir per que el seu cosi Diafebus va fer un error.
Tambe ens demostra la seua valentia lluitant ferit i la seua generositat donan-li al seu cosi el títol de San Àngel i Conestable i ensenyar-li que no estava enfadat amb ell.

Capítol IX

En este capítol ens conta que una servidora de Carmensina “Plaerdemavida” té un son amb Carmensina i Tirant. Li conta els fets que van passar entre ella i Tirant.

En veritat el que Plaerdemavida estava contant l'havia vist en realitat.

Capítols X-XI

Aquests capítols es centren més en les batalles de Tirant.

Tirant junt als homes de Glanço, van a pensar una estratègia per a poder derrotar als enèmics. Cuan els vas atacar els homen vas fugir i Tirant va anr detràs d’ells.

Sobre la treva que van fer el Gran Turc i Soldà per a que no lluiten amb Tirant, va ser l’alliberament dels dos reis, el casament d’ell am la princesa i la treva de tres mesos per mar i terra.

En el segon capítol ens conta una mica sobre les pasions entre Tirant in Carmensina i que no arriben al amor carnal sino, solament als besos i tocaments, pero sempre son interrompits per l’Emperador i l’Emperadriu.

Capítols XII-XIII-XIV

En aquest capítols en parla d’alló que es l’últim de l’amor entre Tirant i Carmensina.

Ens diu que la Viuda Reposada vol fer molt de mal a Tirant per a destruïr la seua relació amb Carmensina cosa que hi va aconseguir per un moment. Per aicó Tirant es va anar a a la guerra en un vaixèll. En el camí esn diu que Plaerdemavida va anar al vaixèll per a parlar am Tirant i dir-li la veritat i que la Viuda li va enganyar i que Carmensina siguia per ell. Durant el camí van tindre un accidente on en diu que el vaixèll estava a punt de fundir-se y que tots estaven preparats per a morir.

Ausiàs March

Anem a veure la biogrfía, les obres i les temes d'Ausiàs March.

Ausiàs March (Gandia 1397- València 1459) pertanyia a una família de cavallers i poetes. De jove va participar en les campanyes militars italianes al costat del rei Alfons el Magnànim. L'any 1437 es casà amb Isabel Martonell, germana de Joanot Martonell, autor de Tirant lo Blanc. Quatre anys després, i a causa de la mort de la seua primera mullers, es casà amb Joana Escorna, i es translladà a València.

En un dels seus poemes, Ausiàs March deixà ben pales a la seua voluntat del trencar amb la llengua i l'estil utilitzats pels trobadors. Abandono, per tant, la utilització de l'occità en la poesia i l'escriu exclusivament en la nostra llengua.

El total de la seua obra consta de 126 poemes que podem classificar en tres grans grups:

• Cants d'amor, on el poeta ens presenta una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts, molt allunyada de l'estereotip de l'amor cort'es. estan agrupats en cinc cicles, titulats segons el senyal amb què amaga el nom de l'amada:

- Plena de seny

- Llir entre cards

- Oh foll amor

- Amor, amor

- Món darrer bé

• Cants de mort, són sis composicions dedicades a plànyer la mort de la seua segona esposa. El poeta hi expressa un gran dolor per la mort de ñ'estimada i una preocupació pel destí de l'ànima de la dama morta i per la justícia de Déu.


• Cant espiritual, és un llarg poema adreçat a Déu, on es plantetja el futur després de la mort.

Els temes que dominen la poesia d'Ausiàs March son:

• L'amor, descrit com un sentiment contradictori, com a idea i com a passió carnal alhora.


• La dona. La concepció de la dona que fan palesa els poemes, ja no és aquella dona tirànica i sense piedad desl trobadors. March la transforma en un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuds, pero també origen dels vicis més grans.


• La mort,´és considerat pel nostre poeta no com l'acabament de l'amorn sinó com a remei del seu desitg amorós i com a redempció del pecat produït per l'amor carnal.

Poesia trobadoresca

L'annexió d'Occitània a la corona de França a començament del segle XIII va marcar l'inici de La decadència de la poesia trobadoresca que s'aguaditzaria amb la crisi del feudalisme. L'aparició de la burguesia, l'auge de les ciutats, els canvis que s'endevenen en la societat medieval i les noves modes literàries que provenen d'Itàlia, fan que la poesia dels trobadors esdevingaanacrònica.
Així doncs, la lírica es transforma en una <>, és a dir, feta per a ser valorada per un jurat en una mesa de concurs. Els consistoris més importants van ser de Tolosa de Llenguadoc (fundat el 1323) i el de Barcelona (1393).
Com a autors més destacats d'aquest període caldria assenyalar Jaume March i Pere March 8oncle i pare d'Ausiàs March).

Literatura trobadoresca

La consolidació de les llengües romàniques, més o menys a partir del segle XII, va comportar l'aparició de les primeres manifestacions literàries fetes en romanç.Pel que fa a la poesia, però, la llengua utilitzada era l'occità o provençal. Els textos no poètics com novel·les, lleis, temes religioses i, fins i tot la filosofía, s'escrivien en la nostra llengua. El fet que els poetes s'expressaren en occità s'explica, entre altres, per les causes següents:

• La proximitat geogràfica entre Occità i La Corona d'Aragó va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre ambdós territoris.
• La similitud de la nostra llengua amb l'Occità va facilitar l'ús d'aquesta última per part dels nostres trobadors.
• La lírica trobadoresca va assolir un gran èxit arreu de l'Europa occidental.

Cor dolgut

Freda i templada sa bellesa,

Amarga i dolça ma deesa.

Redona la cara de pruna

I cabells daurats com la lluna.

Dóna prova de ta bondat

A qui amb molta humilitat

Us parla del seu dolgut cor,

Us oferesc el meu amor!

L'amor

Amor: -una inclinació o afecció viva envers una persona o cosa.

-concepció de les relacions amoroses, entenses com un vasallatge

feudal al servei de la dama.

Des del diccionari i des que naixem, se'ns ensenya, com a dones, a esperar el príncep blau, però, existix realment, o estem davant del major frau de la Història!
Busquem l'amor de mil formes diferents, i diem que ho trobem per casualitat.
Que no hi ha gens comparable al flecgazo que sentim la primera vegada que li mirem als ulls. Tots coneixem a “algú” que va trobar l'amor en internet, en una cita ràpida o en un viatge per a singles, i cometem l'error de confondre amor amb la necessidad d'una parella.
L'amor naix d'un sentiment, o inclús d'una explosió, però no es pot provocar de cap manera, perquè el seu propi sentit ho fa imprescindible i irracional.
L'amor ens fa travessar continents, fer bogeries com botar en paracaigudes i per que no, deixar-ho tot.
L'amor és un tema recurrent en totes les literatures, i inclús podríem dir que el primer. Potser eixe siga el problema: ens passem la vida esperant eixe moment de llibre o pel·lícula en què el cavaller fa una “bogeria” d'amor i tot acaba bé. El que no compten és què ocorre després…
El ser humà té a magnificar les coses, siguen positives o negatives, en passat tot és millor o pitjor, i sempre subjectiu.
L'amor no es provoca, es troba, l'amor no s'aprén, s'experimenta i sobretot, l'enemic de l'amor no és l'odi, és la indiferència.