Ausiàs March

Anem a veure la biogrfía, les obres i les temes d'Ausiàs March.

Ausiàs March (Gandia 1397- València 1459) pertanyia a una família de cavallers i poetes. De jove va participar en les campanyes militars italianes al costat del rei Alfons el Magnànim. L'any 1437 es casà amb Isabel Martonell, germana de Joanot Martonell, autor de Tirant lo Blanc. Quatre anys després, i a causa de la mort de la seua primera mullers, es casà amb Joana Escorna, i es translladà a València.

En un dels seus poemes, Ausiàs March deixà ben pales a la seua voluntat del trencar amb la llengua i l'estil utilitzats pels trobadors. Abandono, per tant, la utilització de l'occità en la poesia i l'escriu exclusivament en la nostra llengua.

El total de la seua obra consta de 126 poemes que podem classificar en tres grans grups:

• Cants d'amor, on el poeta ens presenta una dona de carn i ossos, amb defectes i virtuts, molt allunyada de l'estereotip de l'amor cort'es. estan agrupats en cinc cicles, titulats segons el senyal amb què amaga el nom de l'amada:

- Plena de seny

- Llir entre cards

- Oh foll amor

- Amor, amor

- Món darrer bé

• Cants de mort, són sis composicions dedicades a plànyer la mort de la seua segona esposa. El poeta hi expressa un gran dolor per la mort de ñ'estimada i una preocupació pel destí de l'ànima de la dama morta i per la justícia de Déu.


• Cant espiritual, és un llarg poema adreçat a Déu, on es plantetja el futur després de la mort.

Els temes que dominen la poesia d'Ausiàs March son:

• L'amor, descrit com un sentiment contradictori, com a idea i com a passió carnal alhora.


• La dona. La concepció de la dona que fan palesa els poemes, ja no és aquella dona tirànica i sense piedad desl trobadors. March la transforma en un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuds, pero també origen dels vicis més grans.


• La mort,´és considerat pel nostre poeta no com l'acabament de l'amorn sinó com a remei del seu desitg amorós i com a redempció del pecat produït per l'amor carnal.

Poesia trobadoresca

L'annexió d'Occitània a la corona de França a començament del segle XIII va marcar l'inici de La decadència de la poesia trobadoresca que s'aguaditzaria amb la crisi del feudalisme. L'aparició de la burguesia, l'auge de les ciutats, els canvis que s'endevenen en la societat medieval i les noves modes literàries que provenen d'Itàlia, fan que la poesia dels trobadors esdevingaanacrònica.
Així doncs, la lírica es transforma en una <>, és a dir, feta per a ser valorada per un jurat en una mesa de concurs. Els consistoris més importants van ser de Tolosa de Llenguadoc (fundat el 1323) i el de Barcelona (1393).
Com a autors més destacats d'aquest període caldria assenyalar Jaume March i Pere March 8oncle i pare d'Ausiàs March).

Literatura trobadoresca

La consolidació de les llengües romàniques, més o menys a partir del segle XII, va comportar l'aparició de les primeres manifestacions literàries fetes en romanç.Pel que fa a la poesia, però, la llengua utilitzada era l'occità o provençal. Els textos no poètics com novel·les, lleis, temes religioses i, fins i tot la filosofía, s'escrivien en la nostra llengua. El fet que els poetes s'expressaren en occità s'explica, entre altres, per les causes següents:

• La proximitat geogràfica entre Occità i La Corona d'Aragó va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre ambdós territoris.
• La similitud de la nostra llengua amb l'Occità va facilitar l'ús d'aquesta última per part dels nostres trobadors.
• La lírica trobadoresca va assolir un gran èxit arreu de l'Europa occidental.

Cor dolgut

Freda i templada sa bellesa,

Amarga i dolça ma deesa.

Redona la cara de pruna

I cabells daurats com la lluna.

Dóna prova de ta bondat

A qui amb molta humilitat

Us parla del seu dolgut cor,

Us oferesc el meu amor!

L'amor

Amor: -una inclinació o afecció viva envers una persona o cosa.

-concepció de les relacions amoroses, entenses com un vasallatge

feudal al servei de la dama.

Des del diccionari i des que naixem, se'ns ensenya, com a dones, a esperar el príncep blau, però, existix realment, o estem davant del major frau de la Història!
Busquem l'amor de mil formes diferents, i diem que ho trobem per casualitat.
Que no hi ha gens comparable al flecgazo que sentim la primera vegada que li mirem als ulls. Tots coneixem a “algú” que va trobar l'amor en internet, en una cita ràpida o en un viatge per a singles, i cometem l'error de confondre amor amb la necessidad d'una parella.
L'amor naix d'un sentiment, o inclús d'una explosió, però no es pot provocar de cap manera, perquè el seu propi sentit ho fa imprescindible i irracional.
L'amor ens fa travessar continents, fer bogeries com botar en paracaigudes i per que no, deixar-ho tot.
L'amor és un tema recurrent en totes les literatures, i inclús podríem dir que el primer. Potser eixe siga el problema: ens passem la vida esperant eixe moment de llibre o pel·lícula en què el cavaller fa una “bogeria” d'amor i tot acaba bé. El que no compten és què ocorre després…
El ser humà té a magnificar les coses, siguen positives o negatives, en passat tot és millor o pitjor, i sempre subjectiu.
L'amor no es provoca, es troba, l'amor no s'aprén, s'experimenta i sobretot, l'enemic de l'amor no és l'odi, és la indiferència.

Hola, sóc Roxana. Benvinguts al meu blog, gadiu-lo!