CRÒNIQUES DE L’ESO 1 de l’ESO
5.05.2005
Va ser el millor dia de la meua vida, quan arribe a Espanya, un nou país, nou idioma, nous ambients.
Els primers dies van ser visitar llocs i conéixer millor Castelló, eixir amb les meues cosines a la platja, va ser l'estiu més bonic de la meua vida.
Quan ja faltava un mes per a l'institut ja van començar a sorgir les preguntes, com per exemple com sàrria el meu primer dia de clase? Com seran els meus nous companys? Com seran les assignatures? Etc.
El mes va passar tan ràpid i per fi arribe 15.09.2005.
En el camí cap a l'institut ja van començar els temors, les cames em tremolaven, i tenia temor per a vindre a l'institut. Quan arribe davant de l'institut sola, sense conéixer a ningú i l'idioma, em sentia molt malament.
Una vegada dins de l'institut mirava al meu voltant i tot estava confús. No sàvia per on anar. Al final em vaig trobar amb Vegonya i m'ensenye on tènia que anar.
Una vegada dins de la clase dels usos múltiples ens van distribuir amb el tutor i ens vam anar en la classe que ens tocava. En la classe érem uns trenta alumnes, i jo em sentia com una estranya, tots es fixaven en mi i m'analitzaven.
La meua primera setmana de classe em va paréixer hororrosa. En el pati estava molt sola i no tènia amics, i va ser un any molt dur per a mi.
Amb el pas del temps comenzé a tindre amics i aprendre parlar millor l'idioma.
Un dia estava mirant la tele, i en les notícies vaig veure que va haver-hi un devastador terratrémol de 7.6 graus en l'escala de Richter va causar mort i destrucció al Pakistan, Índia i Afganistan.
La pitjor part d'este moviment tel·lúric se la va portar Pakistan, país que va patir la major part dels més de 70 mil morts que els va deixar la fúria de la naturalesa.
El seguent dia en l'institut vam estar tots comentant sobre aquest tema.
Els trimestres anaven passant i els meus estudis començaven a anar millor. Vaig pensar que mai arribara a dominar l'idioma bé.
Van arribar les vacançes d'estiu i vaig estar molt contenta i orgullosa d'haver passat de curs, i vaig poder pasaro per totes les dificultats que tènia.
2 de l’ESO
Despres d'haver passat un estiu caloros i en la platja ja era hora de tornar a l'institut. Començava un nou any, segon de l'eso.
Estava un poc emocionada per conéixer els meus nous companys. Enguany m'agrada mes perquè només érem 15 alumnes en classe però es notava com si foren 30.
Quan era l'hora de conéixer els professors va haver-hi un moment en què tot el món es quede parat. Tocava valencià i quan el professor entre en classe ens quedem espantats, perquè el nostre professor era Cristóbal. En la primera classe es va posar molt seriosos i ens va contar molt bé com a estaven les coses. Tots eram molt intranquils perquè ens donàvem suspesos per vida valencià.
Amb el pas del temps començàvem a conéixer millor Cristóbal, en veritat és una bona persona i molt bonica, però no cal passar-se amb les bromes.
El que mes em feïa gràcia en eixa classe era que les xiques quan es posaven camisetes amb escot teníem en la motxilla una inclina de reserva per a tapar-nos abans de l'hora de valencià perquè Cristóbal sempre ens advertia que ens vestia amb un sac de fem.
Eixe any m'ho passat molt bé de festes solia eixir amb els companys i pasar-ho bé.
Un dia que estàvem en un parc amb els companys un amic ens coment que després de 17 anys de "governar des de baix", des que va entregar el govern a Violeta Barris de Chamorro, el líder sandinista Daniel Ortega, va tornar a assumir l'Executiu el 10 de gener del 2007, després d'aconseguir una victòria electoral, amb un ajustat 38 per cent del total dels vots.
Durant eixe període, Ortega va viure la fissura del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN), a l'abandonar les seues files un fortes sector dels seus militants en 1994, la majoria d'ells intel·lectuals, que demandaven una suposada "obertura democràtica" a la cúpula d'eixa agrupació política.
En l'institut vam estar comentant amb alguns professors sobre este tema i ens va paréixer molt important.
Estàvem a finals del curs i sempre hi ha eixe temor per les notes. Tot sali bé i ens despedim un dels altres amb abraços.
En eixe estiu per fi me'n vaig anar de vacacions dos setmanes a Romania, vaig estar tan contenta d'aber vist als meus excompanys i familiars. M'ho passat molt bé eixe estiu.
3 de l’ESO
Este curs va ser per a mi una gran experiència. Vaig començar a madurar un poc i conèixe un poc la vida. Va ser el millor de tots els cursos. En classe eram quasi els mateix alumnes que l'any passat. M'emportava súper bé amb els companys i els professors eren molt bonics.
En àngles vam estar fent un projecte junt amb Carmen, la professora d'àngles, i Nely, la professora de plàstica, i ens va ajudar molt a conéixer-nos millor entre nosaltres i estar mes units.
Un dia estava a casa d'un amic i estàvem veient les notícies en internet i vam veure que el govern havia elaborat un frase molt curiosa “ El món cau en una crisi financera.”
Jo i el meu amic vam estar comentant-ho en les nostres cases i ens va paréixer molt curiós el que deia.
El que mes m'agradava de les assignatures era biologia. M'ho passava molt bé amb Manolo, el profesor. Sempre la seua classe era molt divertida.
Aquest any m'ho vaigpassar molt bé i va ser el millor.
De vacacions d'estiu me'n vaig anar de nou a Romania per a passar-m'ho bé.
4 de l’ESO
Aquest trimestre em va paréixer el mes difícil. El tire de triar les assignatures que no em van agradar se'm va fer un any prou dur.
En classe érem uns 24 alumnes i érem la calse que mes escandisca-ho armava. Amb els professors ens el passàvem genial i tots els companyeros eren bona gent.
Enguany passe per una experiència molt dura, k em marc fins al dia de hui, la perduda d'un amic em va fer ser mes tancada amb la gent i menys extrovertida.
Els estudis m'anaven molt malament i pensava que repetiria, però em vaig esforzar molt i vaig poder passar de tot.
En enguany pas un succés molt important on va haver-hi una moguda del món de la musica pop. El rei del pop Michale Jackson es va morir a causa d'un infart cardíac.
El curs no ev va agradar res i va ser el pitjor de tots i espere que l'any que ve veu vaja millor.
